Personalment no vaig obtenir gaire aclariment amb la presència de l'autor, una setmana més tard, després d'haver-lo llegit sense poder obtenir la opinió de les companyes, però que a mí no em va deixar satisfeta, reconeixent que és un llibre que vol ser un reflex de la societat en la que vivim.
Hi ha un narrador que esmenta una sèrie de personatges que fugen del seu passat i es van retrobant en ciutats europees i americanes configurant una espècie de triangle de continents.
Les seves històries no se saben amb certesa, només es van intuïnt per les seves actituds i per algunes explicacions i pensaments interiors, com també pel diari d'un dels personatges.
L'autor aprofita les ciutats per les quals circulen aquests personatges, per introduir fets històrics que van succeir en els indrets que esmenta, com el Grunge a Seattle (música esparracada) que va sorgir a la dècada dels 80, i que va comentant al llarg de tota la novel·la, al·ludint aquells músics que van malograr la seva vida amb l'adicció als estupefaents. A mesura que els llocs geogràfics van canviant a remolc dels seus protagonistes, fa esment a cada lloc de personatges també històrics, com poetes, escriptors o pintors que van protagonitzar moviments artístics en el seu dia, i que sota el meu punt de vista entren una mica amb calçador dins la trama novelística.
Dic trama, però, la novel·la està pensada per voler ser com una espècie de thriller, enllaçant personatges que van fugint d'un lloc a l'altre, per voler anar passant, diuen, desapercebuts, i vivint sense ordre ni concert, intentant trobar un lloc a la societat.
És sorprenent l'epíleg. Sembla quel narrador li vulgui retreure a l'autor, del per què ha volgut acabar amb un final com el que ha considerat. M'ha recordat aquesta obra la dramatúrgia ionesca, imitant una mica el teatre de l'absurd, i que l'espectador es faci la seva pròpia conclusió.
He trobat que és un llibre massa ambiciós, atès que no arriba a les 200 pàgines, i ha volgut carregar amb infinitat de cites històriques, personatges literaris, moviments musicals, ubicacions geogràfiques de carrers i indrets dins les ciutats, i amb un fil conductor de desconcert, que arriba a ser tant barroc que el lector ha de respirar fons al final de la lectura.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada