dimarts, 6 de desembre del 2016

Història d'amor amb el Danubi

He descobert Panait Istrati en aquesta petita obra autobiogràfica, que és petita de tamany però gran en humanisme i contingut.

Istrati escriptor romanès que va escriure aquest univers de la seva infantesa en dues llengües, la materna i la francesa, ens presenta uns començaments de la seva vida força complicats. Un nen sommiador amb una vida marcada per la misèria, fill d'un pare contrabandista que mai va conèixer, aconsegueix treballar sense descans en una taverna per ajudar a una mare que amb penes i treballs va tirant endavant.

L'autor evoca a l'altura de 40 anys, dos episodis crucials de la seva adolescència. Ja de jove, dotat d'una gran inteligència, lluita per omplir-se de coneixements lingüístics amb l'ajuda del seu Diccionari Universal a la llum d'una espelma, retallant hores del poc descans cotidià.

Panait Istrati, nascut a Braila una ciutat portuària al delta del Danubi, enamorat de la seva terra i del seu riu explica la seva malenconia de quan treballava sense descans dins la llòbrega taverna, d'aquesta manera:

De l'octubre a l'abril, durant sis mesos de reclusió, només havia vist el meu estimat Danubi un sol cop, per Nadal. I tant que m'agradava, a l'hivern, anar a deixar lliure curs a la meva malenconia sobre la interminable faixa blanca, petrificada pel gel o en revolta titànica amb la seva massa de glaçons!


Aquest llibre l'hem treballat al Club de Lectura, i n'hem tret moltes conclusions, moltes de les quals vaig comentant en aquest apunt. Un estil narratiu per gaudir plenament d'una prosa no exenta de sentit de l'humor, que malgrat les dificultats per sobreviure en una societat precària, el protagonista s'esforça i lluita per millorar la seva vida. 

És un llibre força vigent i actual, atès que trobem aspectes en comú amb la nostra societat actual, on assistim al fet terrible de les migracions i èxodes massius. Una visió esperançadora de superació personal i ens dóna a conèixer la realitat de la Romania natal de l'autor i del comportament de la seva societat a l'inici del segle XX.

Molts paragrafs he subratllat que mereixen ser rellegits, que no deixen indiferent al lector d'una obra que la tenim traduïda a català des de fa un any per l'Anna Casassas, amb la qual varem tenir el privilegi de conversar, ja que fou convidada per parlar-nos d'un autor que la va enamorar arran d'haver llegit "El pescador d'esponges". L'Anna Casassas, és una persona amb una gran empatia i que transmet la il·lusió de la seva feina, la qual ens va fer una gran aportació de la personalitat de l'autor que acabavem de llegir, i no va escatimar ni un minut en compartir més d'una hora de conversa. És com si ens hagués impartit una classe magistral de traducció literària. 

Però la lluita és signe de vitalitat, en qui s'hi aficiona. Lluitar per una idea, lluitar per un sentiment, per una passió o una follia, però creure en alguna cosa i lluitar, això és la vida. Qui no sent la necessitat de lluitar no viu: vegeta. Panait Istrati

***