dimarts, 29 de març del 2016

In Memoriam

Illes Formigues


Tanta llum de mar


Tanta llum, tanta llum de mar arreu,
com un cos de vent que fuig del temps,
el vol d'un sol ocell, sorprenent i clar,
l'arena d'or dels anys fa fimbrar i dansar.
Tant de blau encès, tanta claror,
amb un batec llunyà
la sang reclama amor.

Un camí de mirades i de sol
diu com és secret el nostre goig,
com amb els dits i els ulls, sense cap temor,
podem omplir l'espai amb un nou retorn;
passaran esclats i ens mantindrem
fidels a tant d'esforç,
joiosament fidels.

Més enllà de l'encís de l'horitzó,
com un somni bell i poderós
que posa accents de llum en allò que creu,
la veu ressona i creix en les altres veus;
per un pont de mar llancem el cant
i l'horitzó serà
la veu que hem esperat.

Pel mirall d'un futur que somniem
sinuós i bell de claredats,
el gest emplena el buit que ha deixat l'oblit
i a poc a poc reprèn el seu ritme viu.
Estendrem les mans damunt el mar
de cara a aquell futur
que en somnis hem forjat.

DESCANSA EN PAU ALBERT

***

dijous, 17 de març del 2016

In Memoriam

Jerusalem


Em diran de "subversiu",
jo respondré, incisiu:
ho sóc. Pel meu poble que lluita,
pel meu poble que cuita
camins de sofriment.
Jo tinc fe de guerriller
i amor de revolució.
I entre Evangeli i cançó
peno, i dic el que sé.
Si escandalitzo, primer
jo m'he abrusat de Passió
en la Creu del meu Senyor!

Pere Casaldàliga
Descalç sobre la terra vermella




DESCANSA EN PAU JAUME

***

divendres, 11 de març del 2016

David Foenkinos


Darrerament he trobat molt gratificant la lectura de llibres d'escriptors francesos d'última generació.

Un d'ells és David Foenkinos, un autor que ha rebut diversos guardons literaris i ha estat traduït a diversos idiomes. La manera com té d'explicar una història a vegades d'una certa quotidianitat, amb un grau de tendresa i ironia, fa que el lector s'hi trobi ben còmode i amb ganes de que no s'acabin mai les pàgines escrites.

Vaig començar amb Charlotte, la vida d'una pintora alemanya d'origen jueu que amb tant sols vint-i-sis anys va morir a Auschwitz.

Foenkinos va quedar captivat per aquesta artista i es va interessar en seguir la seva trajectòria la qual el va inspirar per escriure una novel·la biogràfica d'una vida amb ben pocs moments de felicitat. El més característic d'aquest llibre és com està escrit. Cada frase ocupa una ratlla amb punt i seguit, sense conjuncions que uneixin les frases. Les situacions les comenta amb expressions curtes i es van succeïnt sense enllaços. És difícil explicar-ho d'una manera entenedora, crec que s'ha de llegir perquè ens poguem adonar d'una ingeniosa construcció literària.

De tant en tant, quan et descriu un lloc físic, l'autor et sorprèn dient que ell està allà, en aquell instant en temps present, seguint les passes del personatge. I efectivament ho constata.

També a vegades quan et vol representar un instant plàstic, et fa referència a algun quadre pictòric o alguna escultura d'algun artista com Munch, Kandinsky o Miquel Àngel,  perquè el lector faci un simil de la situació.

No és només una novel·la, és una finesa literària poètica que te una màgia especial en tots els sentits.

Charlotte Salomon
Charlotte Salomon



















L'altre llibre que he llegit d'aquest autor és: La delicadesa 

Va ser la primera novel·la d'aquest escriptor que es va publicar en català l'any 2009, i la que en feia vuit d'escrites. Aquesta que ens ocupa es va portar al cinema.

No vaig veure el film, però crec que hi han coses en el llibre que dificilment es poden traslladar a la gran pantalla, com són les notes a peu de pàgina, i entremig de pàgines, que seguint amb el mètode irònic que té l'autor de completar una situació, va fent esment d'actituds i detalls insòlits i va precisant subtileses que fa aparèixer continuament.

És una novel·la senzilla però punyent. Podriem dir que és una història d'amor trist i alegre a la vegada. Personatges cotidians i sorprenents, tendres, i amb un sentit de l'humor llunàtic i eteri característic de David Foenkinos. 



Fragment de la cançó L'amor en fuite d'Alain Souchon que escolta Nathalie la protagonista, després de la segona cita amb en Markus:

.......
Sempre hi ha la cinta adhesiva transparent
per arreglar tots els turments.
Fèiem patxoca, els enamorats modèlics.
Ens vam posar a viure junts, quina enganyifa, la felicitat en parella.
Els trossos de vidre esmicolat de seguida tallen i fan sang.
Mira-la a terra, la porcellana.
.........
***


diumenge, 6 de març del 2016

I el sisè dia vam descansar

Florència. Cinc dies de no parar. Les ciutats curulles d'art tenen això, quan les visites vols absorbir el màxim possible de les obres que sempre s'han difós extensament, i que a vegades quan les veus "in situ" no et sorprenen tant com voldries. L'emoció però de descobrir altres pintures del Renaixement florenti i que no han estat tant reproduïdes, t'omplen de joia i no voldries que s'esborressin de la teva ment per temps.

L'obra espiritual de Fra. Angelico del Museu-convent di Sant Marco, ha estat un dels llocs per mi més commovedors. Cada cel·la està decorada per un fresc d'aquest frare del quattrocento. N'he triat un per l'impacte que em va representar la seva visió. Vaig estar-hi força estona admirant-lo amb la vista fixa a cadascun dels personatges. La sort era que en aquesta època, podies restar tot el temps del món contemplant qualsevol obra, sense que cap grup t'empentés.

Adoració dels Mags. Fra Angèlico segle XV

Supervivent d'un incendi de l'Església de Santa Maria del Carmine, la Cappella Brancacci, que conté uns frescos de Masolino, Lippi i Masaccio també del quattrocento, es varen poder salvar. Una altra sorpresa pictòrica poc divulgada i que també em va impressionar.

La resurrezione del figlio di Teofilo e San Pietro in cattedra. Masaccio e Filipino Lippi seg.XV

Detall. Masolino
No comentaré cinc dies de visites, això ja ho farà el SorroBloc. Ha estat una immersió d'art des de les 9 del matí a les 6 de la tarda. Em repetiré dient que el que més m'ha satisfet és el descobriment d'obres per mí inèdites i que gràcies a recomanacions d'amics i coneguts les he pogut admirar. De tota manera l'art és molt subjectiu i no sempre les emocions són compartides.

Ara sí que puc dir:... I el sisè dia vam descansar


Ponte Vecchio



***