No en va, Globe va guanyar per aquest servei públic l'any 2003 el Premi Pulitzer i la pel·lícula es va presentar al Festival de Venècia i al Festival Internacional de Toronto el 2015 aconseguint diversos guardons de la crítica internacional. També opta a sis nominacions als Oscar's 2016. Sembla però que els crítics del nostre país no li dónen tant grau d'excel·lència com la crítica americana, però com sempre i en totes les arts, tot és molt subjectiu.
A mi em va agradar com la pel·licula tracta un tema tant delicat, i com l'equip de redactors que va anar descobrint aquell escàndol, es compromet tant en l'afer, que capgiren fins i tot les seves vides privades i les seves actituds davant l'Església. No és un film sensacionalista, és un film que ens acosta a una història que desgraciadament encara es repeteix i ens és explicada d'una manera senzilla que no es recrea en filmacions artístiques.
Els americans en la seva indústria, tenen sempre molta cura en les escenografies, i en aquest cas, els despatxos i oficines estan ben ambientats d'acord amb l'època, i d'una manera molt efímera es comenta també la tragèdia del 11S.
El grup d'actors escollits actuen coralment, sense personalismes i formen un equip escènic de primera línia, alguns dels quals coneguts pel gran públic també per sèries televisives.
Actualment s'està exhibint en diverses sales de la nostra ciutat, i també es pot veure en versió original subtitulada a Balmes multisales, del qual darrerament en som fidels espectadors.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada