6 d'octubre de 1915/ 6 d'octubre de 2015
"Vull veure-ho tot.
Veure-ho per poder-ho explicar.
Explicar a tothom el que els meus ulls han vist. Perquè és un deure.
Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral amb les dones, les grans oblidades, que van
morir als camps de la mort.
El meu pare em deia de petita: "No abaixis mail els ulls per ningú, mai"
Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant un nazi. Era la meva manera
de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l'insomni, ...
Els nazis em van pendre la son, però no em van pendre la llibertat ni la vida."
***
Poc podia esperar-s'ho arribar a cumplir 100 anys, una persona sobrevivent d'una barbaritat criminal del segle XX.
Els que hem visitat alguna vegada un camp de concentració nazi recuperat, puc dir que hi ha un abans i un després. No deixa indiferent trepitjar aquells indrets, escenaris de tant sofriment, malgrat que ja han transcorregut 70 anys.
Gràcies Neus pel teu testimoni.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada