dimarts, 22 de juliol del 2014

Amb els ulls oberts

"Almogàver adormit, ja sabras posar-te de filera amb aqueixa tropa de plàtanos,
novella, polida, endiumenjada, i fatxendera?"

Anem sempre tant distrets, que passejant per la ciutat ensopegues a vegades amb coses que no t'hi havies fixat mai, o bé que han estat instal·lales de nou. El Passeig de Gràcia l'estan remodelant fa temps a troços, i a mesura que van acabant, van obrint els nous espais.  Just davant del Palau Robert vaig descobrir aquesta placa a terra, davant de l'alzina a la qual es refereix el poema de Verdaguer, i aleshores és quan aixeques la vista i la veus a ella que fa força patxoca. Bé, em va agradar la troballa i comparteixo la iniciativa, malgrat que costa poder-ho llegir, atès que la placa es trepitja continuament pels transeünts que, com la majoria, anem badant a dreta i esquerra atrets per altres interessos puntuals.

Vaig fixar-me aleshores que els plàtans son els amos i senyors de bona part del passeig, compartint espai amb els fanals modernistes, i d'una manera tímida l'alzina s'enlaire enmig d'ells. El romanticisme de primers de segle XX encara subsisteix pels badocs que ens agrada trobar quelcom de diferent en les nostres passejades habituals.

Són aquestes petites coses les que et fan sentir bé, que la rutina es trenca per un moment, i que val la pena anar per la vida amb els ulls ben oberts i explorant els nostre entorn que no per ser cotidià, és menys interessant.




***


4 comentaris:

Anònim ha dit...

segur que anaves mirant el terra en la cerca de monedes :P

Marta ha dit...

pons, doncs no, mirava ell terra per no ensopegar, ja que tornar a trencar-me el braç al carrer, em faria molta ràbia :(. Gràcies pel comentari, com sempre molt irònic je je.

Joan Antoni ha dit...

Si va ser plantada fa 110 anys, pel seu aspecte no sembla tenir l'edat. Podríem preguntar-nos si és l'original o ha estat replantada alguna vegada.

Marta ha dit...

Joan
Es un arbre força alt però primet. Penso que deu ser un nét de l'original, no tinc ni idea. El que compta és la resenya al peu, ho vaig trobar de bon gust.