dijous, 12 de setembre del 2013

Percepció des del tram 739



Des del Castell dels Tres Dragons fins als voltants de l'estàtua eqüestre del General Prim, s'extenia la Via catalana tram 739.

 


Com en totes les vies, l'ambient festiu hi era força present. A mesura que la gent hi arribava, amb una disciplina gairebé britànica, la via es va anar formant amb el color groc imperant i les banderes de totes mides onejant a mans dels seus portadors. Puc dir que feia goig, la festa es preparava i tot va ser dins d'aquesta espera que va sortir el sol i els ànims encara van pujar més de to.


Considero que el lloc era una mica cul-de-sac. La gent fèiem gira-gonses pel recinte i fins i tot la via donava la volta i ens trobàvem uns d'esquena als altres, i sortia cap al Passeig dels Til·lers on canviava de número. No ens podem queixar de l'ecologia del lloc, atès que fins i tot la flaire del Zoo que ens venia de tan en tant, l'entrada del qual la tenien just al davant, ens feia oblidar que estàvem en zona urbana.











Va ser una tarda emotiva, en un lloc on els turistes passejaven per davant nostre els quals ens van obsequiar amb signatures de suport en una pancarta que teníem a terra i que una vegada ens era signada, els mostràvem els nostres alegrois festius i els nostres agraïments.



Les mans les vam unir a l'hora prevista i els cants van omplir les estones d'espera dels fotògrafs, els quals també feien de voluntaris organitzatius de les files quan aquestes es bellugaven, i els Mossos davant nostre es convertien en fotògrafs improvisats, intercanviant-se els papers.

Amb l'arribada de l'helicòpter el qual ens va fer esperar força estona, la gent va anar desfilant amb la companyia d'un grup de timbalers (no sóc massa amant d'aquesta moda) però aquell no era gaire nombrós, i ens va deleitar amb unes coreografies dignes d'un espectacle de Fira al carrer de força nivell.


 

Deixant el recinte, i veient al General Prim enfilat dalt del seu cavall, vaig pensar que mai hagués pogut imaginar-se que tornarien a arribar uns temps convulsos com els que ell també va haver de viure.



***

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Hola Marta, jo stava al tram 721 al davant del Palau Robert, més que una fila fou una munió de gent qu omplia de gom a gom tota la part de Diagonal fins a Passeig de Gràcia. Dia festiu.Ara ens queda el més difícil. Una abraçada