dissabte, 23 de febrer del 2013

Diversitat de colors

Avui hem tingut neu a casa nostra. Tenim un país petit i amb tota mena d'esdeveniments meteorològics. Quan no estem en alerta per nevades ho estem per focs. Sempre en estat d'alerta com els suricates de Botswana.

Diuen que els catalans sempre estem mirant al cel esperant veure indicis de canvis de temps. Sempre hem estat una mica meteoròlegs i també fotògrafs de la natura. Per qualsevol motiu ens llancem al carrer a captar instantànies, això és bo i en el dia d'avui han aparegut per totes les xarxes socials fotos i més fotos, quina millor, de les enfarinades que hem trobat quan al matí ens hem acostat a la finestra.

Vull reproduir una foto representativa de la nevada a Barcelona, que l'ha publicat un amic nostre al Facebook.

Foto: José Luís Sánchez Cristóbal

 i també unes fotos que he rebut d'una altra catalana de la meva familia, que compartim el nom, la qual viu a Toronto i m'ha enviat unes fotos esplèndides d'una exhibició d'orquídees a Edwards Gardens i que em sabria greu guardar-les sense que es poguessin gaudir d'una manera més global i d'aquesta manera trencar el color blanc de l'episodi d'aquest 23 de febrer de 2013, tant reeixit, que  coincideix en un altre d'ingrata memòria de l'intent fallit de cop d'Estat d'ara fa 32 anys.







Fotos: Marta Esmailji
I amb aquesta diversitat de colors, tanco aquest apunt, agraint la inspiració que em donen els amics amb les seves aportacions fotogràfiques.

***

dimarts, 19 de febrer del 2013

Embolica que fa fort

Aquesta icona m'ha acompanyat sempre des de que tinc us de raó.

Mai hauria pensat que en el nostre país a hores d'ara ens fes falta.

Cada dia ens llevem amb l'esperança de que surti un líder que ens pugui aclarir tots aquests embolics en els quals estem immersos. Sóc optimista de mena i crec que un dia o altre algú ens ho explicarà, ja que no sé si això es podrà aguantar gaire. Creia que aquestes coses passaven només a altres indrets, però veig que encara estem a nivell de països subdesenvolupats i aquesta multiplicació d'afers broten contínuament, però no són brots de color verd, jo diria que són vermells i ultrapasen línies que mai ens haguéssim imaginat.

Sempre la realitat supera la ficció i mai com ara, no ens cal llegir novel·la negra, la tenim a l'abast dia rera dia, i esperant que algun il·luminat ens resolgui els enigmes. Ho tenen malament els escriptors d'aquest gènere, aviat hauran de dedicar-se a altres afers i no sabria pas dir a quins, potser les agències de detectius són les que estan més de moda i necessitaran més personal per investigar-se ells mateixos i així podran fer-se aviat un bon raconet per portar-lo també als Bancs suïssos, els quals darrerament necessitaran més injeccions econòmiques, atès que els seus clients ja deuen haver-se endut cap a altres paradisos fiscals els seus efectius, i embolica que fa fort.

Els nostres avis sempre deiein "a on anirem a parar...." i ara els dóno la raó. A on anirem a parar.... amb totes aquestes males pràctiques? Abans deien que la bugada s'havia de fer a casa, però ara els draps bruts surten al carrer. Podrem fer net algun dia?. 

***


dimarts, 12 de febrer del 2013

Expressions nostrades

Fer la gara-gara. Aquesta expressió, actualment diria que està una mica en desús. A mi m'agrada, la trobo divertida. El diccionari ho defineix així:

[f Mot emprat en l'expressió fer la gara-gara loc verb Tractar de plaure, d'atreure's l'afecte, la benvolença, etc., d'algú amb afalacs, llagots, etc. No ho deia pas de cor, sinó només per fer-me la gara-gara].

Vaig recordar-la el dia que el ministre Sr. Luís de Guindos va visitar la nostra contrada per clausurar la XVII Trobada d'Economia de S'Agaró i va ser rebut per la ex-diputada del "23F", Sra. Anna Balletbó i l'ex-ministre Sr. Piqué. Em van sorprendre les mostres de exagerada benvinguda de la inefable ex-diputada envers a un senyor que no es distingueix precisament per la seva empatia. De lluny es veu que li feia la gara-gara,  degut al seu estatus dins la política. Sempre he tingut aversió a la gent que no fa les coses amb el cor, i no m'explico com no se n'adonen que se'ls veu massa el llautó (una altra expressió molt nostra):

[veure's el llautó (a algú o alguna cosa) fig Revelar-se allò que realment hi ha sota l'aparença enganyosa d'algú o d'alguna cosa].

M'agraden els mots que diferencien una llengua d'una altra i que s'utilitzen d'una manera especial per definir situacions determinades i concretes. Lamento que es vagin deixant d'utilitzar i més quan familiarment sempre les has sentides d'una forma natural.

Recordo un professor de català que vaig tenir, quan encara el català l'havíem d'aprendre en situacions anòmales, i en llocs semi-clandestins, que sempre ens deia, comparant el nostre idioma amb el castellà,  que intentéssim emprar les paraules que fóssin més diferents a la llengüa veïna, malgrat que les normes ens indiquéssin que es podien utilitzar de forma indistinta en l'un i en l'altre, així l'enriquiment és més valuós.

Són consells que m'agrada tenir en compte. Això fa que poguem anar mantenint una llengua ben viva i anar coneixent els sinònims que també corren el perill d'anar desapareixent.

***