dimecres, 30 de gener del 2013

Tècnica, mètrica i sentiments

D'aquestes tres paraules m'agafo la darrera. No tinc massa interès en les que precedeixen, atès que la poètica no és el meu fort ni en tinc gaire coneixement tècnic. M'agraden els poemes que em comuniquin alguna cosa, com qualsevol tipus d'art,  però em costa de posar-m'hi i haig de trobar el moment adient, el lloc adient i la predisposició adient. No sempre he estat capaç d'acabar les antologies i alguns poetes m'han cansat per molt guardonats que hagin estat, malgrat que reconec que és un gènere difícil i d'un gran mèrit reconegut.

Malgrat això vaig obrir-me un blog paral·lel Lluna de Març per donar sentit a les fotografies que faig per captar instantànies, intercalant poemes o fragments que tinguin a veure amb el context de les imatges. Això fa que m'obligui a fer un petit treball de recerca amb el qual descobreixo autors i textos els quals no els havia percebut abans. Gràcies n'he tingut als Clubs de Lectura que ens han ajudat a la reflexió dels poemes i trobar el sentit que el poeta ha volgut donar a les paraules.

Aquest darrer mes estem llegint els poemes de la Montserrat Abelló del recull "Memòria de tu i de mi" amb un pròleg de Feliu Formosa, amb el qual estic molt d'acord quan compara la riquesa d'experiències entre diversos poetes. La poesia de la Montserrat és una poesia senzilla i complexa com ho és la vida. És la poesia que m'entendreix i potser que entenc més perque ens mostra sentiments de dona que no canvien malgrat el pas del temps. La Montserrat és una dona gran i segons manifesta escriu per amor a la vida i per una necessitat de sobreviure. Aquest amor a la vida es reflecteix en tot el seu treball. La influència que ha rebut de la poesia anglesa, traduint a Sylvia Plath o Anne Sexton, les quals varem treballar en el Club l'any passat, li ha donat aquesta personalitat poètica que contribueix a la difusió de la literatura catalana a l'estranger.

Memòria de tu i de mi, m'ha fet descobrir una Montserrat Abelló molt propera, amb una gran força d'arrelament a la vida expresant-se sense luxes i allunyada de formes retòriques en les que alguns altres poetes han caigut, i que a alguns lectors ens resulten massa feixugues. No ha estat així llegint la vitalitat d'aquesta dona longeva, i hem d'agrair el llegat que deixarà a la nostra cultura.


NÈCTAR D'ALBA

Nèctar d'alba de
somriures que serien
i no són; de records
que es dilueixen
en el temps,

I visc amb força
cada cop més,
el do de ser.
sense recança.

M.Abelló


***


dilluns, 28 de gener del 2013

Jaén, terra d'oliveres

Quatre dies amb fred, neu, vent i un temps força desagradable per fer turisme, se'ns ha manifestat en terres andaluses en un circuït programat per Mundo Senior el qual descartant aquests imprevistos hauria estat més enriquidor i de més gaudi del que hem hagut de soportar. Res s'ha deixat al calaix, tot s'ha fet, però amb més brevetat del que hauria pogut esdevenir-se.

Una terra on la mirada es perd a l'horitzó amb un mar de oliveres que no té fi.

Una terra, els andalusos de la qual, Miguel Hernández va esmentar en un dels seus poemes que va ser musicat per Paco Ibáñez.


Una terra, on Félix Rodríguez de la Fuente va donar a conèixer a través del seu programa televisiu El hombre y la Tierra, amb les seves incursions a la Sierra de Cazorla, mostrant-nos la vida de les espècies salvatges, quan la ecologia començava a treure el nas en la nostra estrenada democràcia.

Una terra, on la gent que hi viu és amable amb el foraster i desitja que el visitant se senti còmode.

Una terra que va ser poblada per Castella després de la expulsió dels àrabs.


Una terra amb un Patrimoni renaixentista important la qual no sense motiu és declarat "Patrimoni de la Humanitat" per la Unesco.

Una terra on Antonio Machado va fer-hi estada impartint el seu saber.

Una terra, la qual considero que no és coneguda com es mereix.

Una terra a la qual m'han quedat ganes de tornar-hi.

***

dijous, 17 de gener del 2013

Quí són els Miserables?

Després d'haver vist la darrera versió musical cinematogràfica de "Els Miserables", un film britànic força reexit amb actors de primera classe i veus encara que discretes amb una valoració artística important, atès que les interpretacions musicals han estat gravades al mateix temps que han estat interpretats els personatges, m'he fet aquesta pregunta:

Quí son veritablement "Els Miserables"?

Els que sobreviuen castigats per la societat, o els que consenteixen que les misèries s'apoderin del ser humà?.

Jean Valjean volia ser bo i després d'una condemna injusta, s'ha de passar la resta de la seva vida amagant-se d'un perseguidor, Javert, fidel cumplidor de la Llei i obsesionat per la recerca de l'ex-convicte que vol refer la seva vida.

Fantine, una dona enganyada i abandonada a la seva sort, infanta una criatura i és acomiadada de la feina per envejes, i en conseqüència ha d'abocar-se a la mala vida per poder mantenir la filla, que és explotada pels seus cuidadors.

La Misèria engendra Misèria, els estudiants i indignats es revolten, però el poble no els segueix.

**

En el segle XIX, Víctor Hugo ens mostra les febleses de la societat d'aquell temps, amb la conseqüent crítica dels esdeveniments d'aquella època. Han passat dos segles, el tema dels Miserables segueix essent vigent. El ser humà és arrogant per naturalesa i com llop revestit d'ovella, va fent el seu camí trepitjant i ensaronant al més feble. El tolerant, acaba indignant-se i comença a organitzar-se per defensar-se davant els seus drets trepitjats i les revolucions sorgeixen per canviar-ne els models que ja no serveixen. Els cicles de la història se succeeixen, però no s'hi veu un final.

La degradació de les societats es van produint cíclicament. Les generacions canvien però la supèrbia humana no s'atura per més que tinguem més cultura i més mitjans. Tots tenim un punt de Miserable!


La llibertat guiant el poble. Eugène Delacroix

 ***


diumenge, 13 de gener del 2013

In Memòriam


D'un matrimoni de Boston,
què en van dir els crítics teatrals?

"Dues solteres de Boston de gustos burgesos, idees de manual progressista i sexualitat sàfica. I una criada escocesa de llengua àgil. Tres personalitats amb defectes corrents, com li agraden a l'autor. David Mamet visita els salons d'Edith Warton i l'esgrima verbal de Wilde i Coward per construir un espai dramàtic moblat per a tres actrius..... [Juan Carlos Olivares, Avui 16 de setembre de 2005]

Notes disperses

. Una lectura superficial d'aquesta peça teatral ens duria a pensar que el lesbianisme és el tema central.... Nosaltres veurem com Un matrimoni de Boston parla del dret a l'amor, de la llibertat, de la dignitat, del fracàs i de la supervivència. Algú ha arribat a dir que són molts, potser massa temes.....

. Els diàlegs curts, les frases directes.... Un matrimoni de Boston és Mamet en estat pur, una gran obra per a dues grans actrius, a casa nostra, la Lizaran i la Vilarasau!


***

ANNA LIZARAN, que descansi en PAU

***


divendres, 11 de gener del 2013

Nou bitllet europeu

Després de la notícia del nou bitllet europeu amb la imatge de la primera reina de Creta segons la mitologia grega, i degut a la meva afició a les llegendes mitòlogiques, cuna de la nostra civilització, i a l'art pictòric, volia fer un apunt relacionant les pintures dels artistes que es van inspirar amb la llegenda d'Europa.

Buscant imatges a la xarxa, he trobat un blog que s'ha avançat als meus propòsits i que he trobat força interessant, per la qual cosa, he manllevat el seu enllaç perquè en gaudiu també, com n'he gaudit jo amb les seves explicacions i imatges.


VEGEU AQUÍ


Avui mateix li enviaré un comentari a l'autor de l'entrada.

***

dimarts, 8 de gener del 2013

Tragèdies

Màscara de Dionís (Mirina).
Començo l'any assistint al Teatre Romea a la representació de l'obra que boca-orella tant ens han recomanat, i que hem pogut constatar "in situ" la seva vàlua, tan escènica com treball d'actors, d'una talla artística considerable. INCENDIS és sens dubte una obra que mereix sobradament els cinc premis butaca del 2012. El seu autor Wajdi Mouawad, un libanès nacionalitzat canadenc, ha reinventat la tragèdia que ens mostra en aquest teatre, que reflecteix una realitat de les guerres que patim encara en el nostre planeta i que Sòfocles ja ho va mostrar fa més de 2000 anys al poble d'Atenes.

També començo l'any llegint VICTUS la novel·la històrica de Sánchez Piñol, que reflecteix també una part de la tragèdia que any darrera any commemorem a casa nostra d'uns fets dramàtics ocorreguts fa tres-cents anys.

El tancament de la Llibreria Catalònia, aquest començament del 2013, també ha estat un cop dur per la pèrdua d'una part de la història barcelonina. Aquest matí, per Catalunya Ràdio han apuntat la possibilitat que en el lloc emblemàtic es pugui arribar a instal·lar un McDonald's. Això si que serà una veritable TRAGÈDIA.

Potser sí que aquest número no és del de la sort. Haurem de passar el 2013 de puntetes, preparant amb força els esdeveniments esperats del 2014 esmolant la nostra intel·ligència col·lectiva.

***