dijous, 8 de novembre del 2012

Observacions matineres

Si no hagués estat pels nostres protectors de la salut, els quals ens citen en hores matineres, no hagués pogut observar el centre de la ciutat a quarts de deu del matí, d'un dia qualsevol. L'eixample barceloní ben assortit de botigues de tota mena, ens dóna la benvinguda. Sóm pocs els vianants a aquesta hora. Els treballadors ja estan al seu lloc habitual, i els que circulem com jo amb ganes d'aprofitar l'avinentesa, ens embadalim amb qualsevol cosa com el lleó esperant la seva presa.

No porto la càmera, però la foto que m'ajuda a configurar aquest apunt, l'he fet amb el mòbil. No massa bona però si que m'ha sorprès poder-la captar, atès que feia anys que no havia vist en plena ciutat aquesta icona del nostre servei de correus.

He comprovat que en el metro la lectura encara supera als que es distreuen amb l'Iphone. Quatre seients ocupats, dos Iphone + un llibre electrònic + un llibre en paper. Al davant, quatre seients ocupats, un Iphone + un lector de revista + un llibre en paper + un badoc. Ja no era l'hora d'entrar a treballar, però l'afluència de públic era com sempre ben considerable. Al metro no hi ha tants tafaners com al bus. No és tant divertit mirar per les finestres, tot és fosc i negre, i per això els usuaris ens distreiem com podem. A mí m'agrada observar a la gent, m'ho passo bé i més quan els trajectes són curtets. En la meva època laboral havia llegit força en el metro, ja que no tenia totes les hores del món per fer-ho en un altre indret, ara però, començo a tenir més temps i per això m'aprofito de practicar aquest esport de l'observació, el qual trobo fascinant i recomanable!

També he pogut comprovar la quantitat de senyores que circulen amb bus. Els busos van força plens de jubilades a aquestes hores les quals suposo que fan activitats diverses amunt i avall. Aquí si que l'efecte tafaner és d'un 90%. El 10% restant són les converses bis a bis, de tant en tant però algún mòbil sona per assabentar-nos de la vida de molta gent.

Ja hi han els llums de Nadal instal·lats però apagats en els carrers principals. D'un any per l'altre no recordo els dissenys, però si que he vist aquells plafons plans que una vegada il·luminats amb colors cridaners, semblen la Feria de Sevilla amb plena activitat. Lamento aquesta manca de creativitat, i més a una ciutat que diuen que és la ciutat del disseny. Penso que hi pot haver il·luminació amb Leds una mica més atractiva malgrat la crisi. Que hi farem!

I després d'aquest passeig, m'he sentit com una enquestadora abans de les eleccions, donant possibles estadístiques de comportament de la gent que compartim espais a la via pública.

***

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

La curiositat és bona! Tant la dels que observes com la que tens tu.