dissabte, 1 de setembre del 2012

Elevar-se cap al cel

Tot just l'endemà de la Diada de Sant Fèlix, varem visitar l'exposició de Caixa Forum: TORRES I GRATACELS de Babel a Dubai, i jo afegiria..... amb permís del Penedès....

Els nois i noies de Vilafranca van fer una gran exhibició castellera. Van arribar al "cel" amb força èxit el dia de la seva Festa Major. Van muntar i desmuntar quantitat de castells de totes les gammes. Aixecar-se per arribar a l'infinit ha estat sempre el repte de la humanitat i ha despertat sempre fascinació per la verticalitat. Les nostres estructures humanes simbolitzen moltes més coses que enlairar-se sense més.

El tema bíblic de la Torre de Babel ha estat una font d'inspiració constant pels artistes i també motiu per muntar una exposició com la que es pot veure encara per uns pocs dies a Caixa Forum.

Un muntatge fotogràfic commemora els 10 anys a Barcelona del Centre Social i cultural, el qual em va agradar especialment. 

Franken Frans II - Museu del Prado

A través del fil conductor del famós quadre de Bruegel el Vell i d'altres pintors com Franken Frans II, sobre la construcció de la Torre de Babel, es poden veure fotografies i maquetes dels edificis més emblemàtics del nostre món que s'han anat construint al llarg dels temps.

Catedrals a occident, minarets a orient i torres budistes van ser desafiaments arquitectònics importants que es van posar al servei de les divinitats amb el desitg d'elevar-se cap al cel.

Al llarg del segle XIX, la idea de construir una torre de gran alcària obsesionà als enginyers. Així va ser creada la Tour Eiffel amb motiu de l'Exposició Universal de París de l'any 1889. Alguns la van titllar d'antiestètica però aviat va entusiasmar als parisencs.


La primavera dels gratacels va esdevenir-se als EE.UU entre els anys 1885 al 1919, després del gran incendi de Chicago de 1871. El ferro i l'acer van motivar aquestes construccions que fomentaven una imatge futurista i de modernitat. Els edificis van superar els 240 metres d'alçada. Aquestes estructures es van expansionar per tot Nord-amèrica amb reciprocitat d'intercanvis a Europa. Aquest estil internacional va ser herència de l'escola de la Bauhaus a Alemanya, de la qual en vaig parlar també l'any 2009 en un apunt sobre l'art d'avanguarda del segle XX (vegeu) que va donar lloc a una arquitectura racional i funcionalista.

L'exposició culmina amb la demostració d'alçades de les construccions de finals del segle XX i principis del XXI. Els gratacels no tenen límit, s'enfilen i s'enfilen com la torre més alta del món actualment, la Burj Khalifa a Dubai, amb 828 metres que li confereix el títol. ¿Arribarem a veure edificis de 1 Km.? És molt possible.



Acabo l'apunt com l'he començat. Veient l'exposició va venir-me la imatge recent dels Castellers de Vilafranca i fent-ne paral·lelisme, he trobat una imatge força reeixida gratant el cel del nostre país.



***

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Estan bé les torres humanes, em molesten la majoria de les funcionalistes.

M'agradaria de veure aquesta exposició, bona ressenya.

Marta ha dit...

Gràcies Helena.

Zerozerosset ha dit...

M'alegra que t'hagi agradat l'exposició. Pel que fa als edificis de més d'un km., ja estan projectats.

Marta ha dit...

Doncs si Jordi, ja sabia que em podria agradar, a més tú me'n vas fer venir més ganes. Ostres! això del km. ho vaig dir per dir, no em diguis! Quina bogeria no?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ai, aquesta darrera fotografia dels castellers em fa venir vertigen!