Faig un apunt que trigaré alguns dies a publicar-lo. Vull comentar el llibre del Club de Lectura, amb les meves impressions, abans de fer-ho amb els companys/companyes, amb els quals posarem en comú d'aquí quinze dies, ja que el tinc molt fresc i a més m'ha deixat un regust especial amb ganes de no esperar, malgrat que afegiré un segon apartat, amb més aportacions de les que jo hagi pogut reflectir en un començament, d'aquesta lectura tant interessant de comentar.
Potser la incomoditat de la seva manera de ser de cara a la societat, no li proporciona la felicitat que tota persona vol trobar a la vida, però no s'esforça en esmenar el seu comportament, malgrat que n'és conscient i manté una insatisfacció permanent.
Des de la seva adolescència manifesta una gran intel·ligència que utilitza per aconseguir dels seus pares tot allò que es proposa, a través d'un cert desequilibri personal. Aquesta actitud, amb els anys ella mateixa li posa nom: (indolència, anomia, psicopatia).
Intel·lecte i creixement personal no segueixen la mateixa línia d'equilibri, provocant qüestions de desordre alimentari i actituds inesperades. El seu estat li provoca defugir l'ajuda personal de professionals que els seus pares li van proporcionant, però quan els té, la seva actitud rebel i intel·ligent, sap capgirar la situació per aconseguir el que es proposa, que és la recepta per consumir pastilles, les quals segons ella, l'ajuden a tirar endavant.
En un ambient paternalista potser de manca d'estimació, arriba a la Universitat sense massa esma, triant uns estudis amb una certa indolència per mimetisme patern. És una noia brillant per estudiar i que amb un esforç relatiu va aconseguint també objectius dins l'àmbit laboral, però amb una misantropia en estat avançat i amb la recepta de píndoles a la butxaca, busca una felicitat que no troba.
Manté una freda relació amb els pares, malgrat la dependència econòmica, això si, quan les seves crisis toquen fons, i requereixen l'ajuda paterna, com a pares, aquests han de córrer a fer-se'n càrrec.
La seva vida transcorre també amb fredor, volent mantenir distància amb els companys i aïllant-se en el seu món solitari que anomena "petxina", i deixant-se endur per l'addicció al tabac. No li manca ajuda material, ja que els pares van cobrint totes les seves necessitats. Envejada pels companys d'universitat i més tard també pels companys doctorants, a més de seduïda, va compaginant aquest ball de jocs de treball i seducció, només trencat per una sola amiga que perd en circumstàncies dramàtiques. És una persona que li costa estimar i compensa aquesta mancança amb actituds infantils i comportaments excèntrics per cridar l'atenció dels altres.
Hi ha un punt explicatiu a la contraportada del llibre, que diu que vol ser també una crítica del sistema universitari actual per mitjà de la protagonista. Realment és així, ja que aquesta dona es manifesta prepotent i creu que ningú està a la seva alçada, però voldria creure que aquest tema, en les nostres universitats catalanes ja s'està eradicant, malgrat que potser quedi algun reducte de velles glòries aferrades a la poltrona.
Tota la novel·la està escrita en primera persona, té un esperit d'alts i baixos constant i a mi m'ha produït una certa angoixa, la qual m'ha arribat a voler acabar el relat amb impaciència, ja que tot ell porta el mateix ritme que els sentiments de la protagonista. Crec que l'escriptora logra aquest compàs vibrant, el qual m'ha recordat la novel·la "Vals" de'n Francesc Trabal guanyadora del premi Creixells de l'any 1936 i que vaig fer-ne un petit comentari en el blog.
Com deia al principi, deixo aquí l'apunt el qual ampliaré amb les opinions que resultin de la propera trobada.
***
Han passat quinze dies. El tema de la novel·la, com esperàvem ha donat molt de sí, malgrat que han quedat moltíssimes coses al tinter, ja que un parell d'hores no són suficients per analitzar tot el que ha volgut dir l'autora. Una de les coses interessants que ha sortit, és que si la Montse Banegas és conscient de tota la problemàtica que ha posat sobre el paper, amb les contradiccions i irresponsabilitat de la protagonista del llibre.
Poca cosa més afegiré als comentaris inicials. Hem anat donant voltes sobre les carències emocionals del personatge i hem coincidit gairebé tots amb les analisis. Ha estat una sessió vibrant i amb la traca final de la nostra conductora fent-nos exposar un a un, com vèiem el futur d'aquesta noia. Ha estat realment esplèndida la capacitat de cadascún per posar un punt i final, ja que l'autora havia posat un punt i seguit.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada