dilluns, 15 d’agost del 2011

Un dia de la Mare de Déu d'Agost diferent

Un any més hem arribat al 15 d'agost. Dia popularment dit de la Mare de Déu d'Agost. Festa de l'Assumpció de la Verge i Diada de Festes Majors a Catalunya, entre elles la de la Vila de Gràcia. Cada any m'agrada fer-ne esment per ser el meu barri de la infància i de records inesborrables.

Enguany, hem fet una visita diferent al barri. Hem tingut l'oportunitat de fer un recorregut pel refugi antiaeri de la Plaça del Diamant. A les 11 en punt del matí, ens esperava la guia, persona vinculada al Taller d'Història de Gràcia, el qual gestiona aquestes visites. Una trentena de persones hem baixat uns 12 metres per visitar un lloc emblemàtic de la nostra guerra civil i que molts dels graciencs n'haviem sentit a parlar per mitjà de la boca dels nostres pares i avis, però que fa ben pocs anys que ha estat habilitat per fer-ne visita arran de la Llei de la Memòria Històrica, ja que segons en ha dit la guia, per pressió popular aquest refugi es va poder salvar, i està en força bones condicions. A la Plaça de la Revolució n'hi ha un que en queda ben poca cosa després de la construcció d'un parking subterrani, i sembla que a la Plaça de la Virreina també n'existeix un que no s'ha entrat mai, ja que l'entrada es creu que està al costat de l'altar de l'Esglesia de Sant Joan. Actualment un altre refugi es pot visitar al barri del Poble Sec.











He trobat una web que explica breument la història d'aquests refugis (vegeu).

La guia ha fet un preàmbul a peu de carrer, dels bombardeigs que va patir la ciutat de Barcelona per l'aviació italiana, des de l'ílla de Mallorca.

Tinc una sèrie de cartes intercanviades dels que després serien els meus pares, des del 1937 al 1939, quan el meu pare estava al front d'Aragó i la meva mare li feia de "padrina de guerra"que llavors encara no tenia 16 anys, i reprodueixo un fragment de la carta datada l'11 de gener de 1938 que ella va escriure arran d'un d'aquests bombardeigs:

"Fou, un bombardeig terrible, al costat mateix de casa. Si no hagués estat a la part inversa de la pastisseria, a hores d'ara en Marià no es contaria com a un amic nostre i ben segur que jo ni cap dels meus no ens contariem entre el món dels vius.

No caldrà que em revesteixi de gran  esforç per a fer-li compendre com va esser de terrible, els planys i crits dels infelissos imponia de debó, no es necessari que l'in faci gaires explicacions de l'ocorregut durant aquella nit pavorosa, doncs prou sabrà que es el que passa en aquestes ocasions.

Cregui que mai no he sentit la més petita senyal de por quan tocaven les sirenes d'alarma, però d'aquell dia ençà en que l'angoixosa escena em persegueix, dic que em persegueix perquè encara no he pogut foragitar-la del meu pensament, quan les ha sento no puc per menys, tota jo soc presa d'un nerviossisme, que procuro disimular perquè la meva mare s'espanta tan que tan sols li faltaria veurem a mi nerviosa i no soc bona per a res fins que no anuncíen que l'alarma ja ha passat.

No cal dir que en el  nostre carrer quan esdevé la nit, ningú no para a casa seva...........

Espero que cap bombardeig no haurà afectat a cap dels seus familiars, segurament no, doncs no he sentit a dir que cap vegada hagi causat dany algun a Gràcia." [sic]


***