Els comentaris van ser de tota mena. Algú no el va llegir, un altre el va deixar a mitges i un altre el va cansar. La Carme Riera en explica uns fets històrics ocorreguts a Ciutat de Mallorca entre els anys 1688 i 1691.
Aquells fets reals i tràgics de la persecució dels conversos durant la Inquisició, ens mostra com la impotència dels habitants més rics del poble davant aquella política, i aquella religió, no van poder evitar uns fets que va ocasionar a la ciutat forces pèrdues econòmiques i vides malogrades.
Jo el recomanaria per moltes raons:
Coneixement de la Història de Mallorca.
Coneixement de les barbaritats de la Inquisició que per sabudes no treu interès una vegada més, d'aquelles brutalitats sota les banderes del fonamentalisme religiós el qual no perd actualitat.
Coneixement del lèxic mallorquí emprat en el llibre sempre que parlen els xuetes, i que fa consultar la enciclopèdia sovint als que som ignorants d'aquestes paraules.
Coneixement de la cruesa de les cremes públiques que no omet cap tipus de detall d'aquelles cerimònies, les quals em van fer recordar el llibre de José Saramago, Memorial del Convento, que reprodueix més o menys la mateixa època, a la ciutat de Mafra a Portugal.
Habilitat per mantenir el misteri que envolta l'argument per dolcificar una mica el text sobre el sofriment dels ajusticiats.
La nota de l'autora al final de la novel·la és bàsica per fer-nos adonar de com va ser la preparació d'aquesta obra molt elaborada i que va merèixer el Premi Josep Pla 1994.
Que haig de dir més d'aquesta novel·la que no s'hagi ampliament comentat. En vaig parlar en el blog sense haver-la llegit. (veure)
Des de que vaig descobrir aquest autor que llegir-lo em sembla un plaer. La seva elegància en les seves descripcions i la manera de com sap seduir al lector no deixen indiferent.
Novel·la molt recomanada pels blogaires de la xarxa i llibreters, i no sense raó. Des de la primera pàgina que et sens engolida com deia l'Espolsada i amb la seva exposició estic completament d'acord. Malgrat que el tema no pertany a la meva generació, algunes situacions del poble les he viscut també a prop.
Com diu la contraportada del llibre, la narració és com una successió de pinzellades breus i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre.
I fins aquí aquest apunt per si algú que encara no ho hagi fet, s'animi a llegir-los. I com diu la meva "mestra": voldria, voldria... compartir el que llegeixo i el que voldria llegir... És un plaer.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada