dissabte, 2 d’octubre del 2010

Poesia de tardor

 
Temps de boires i de fructificació suau!
Amic estimat del sol que madura
amb el qual conspires per carregar amb allau
de fruita les parres que cap als ràfecs pugen;
per aclaparar de pomes l'horta molsuda del casal
i omplir totes les fruites de moixa saó;
per curullar els bots i inflar les avellanes
amb un pinyol dolcíssim, per aportar floració
a més i més plantes tardanes, a l'abella, per tal
que es pensi que la calor no ha de tenir final,
car l'estiu li ha deixat totes les cel·les colrades.

***