La Venècia del Nord

L'any 1972 vaig visitar Holanda convidada per uns amics holandesos del meu pare, els quals em van acollir dues setmanes. Vaig conviure amb ells i va ser per mí una experiència molt agradable el tenir contacte amb un país del l'Europa del Nord tan diferent al nostre. Els amics només parlaven holandès, però ja els fills tenien com a segona llengua l'anglès estudiat a l'escola i és com ens varem entendre una mica tots plegats.

Vivien al sud del país, a la població d'Oss a una distància una mica considerable d'Amsterdam. Durant una setmana de la meva estada, em van portar a diferents llocs que ells van creure interessants per mí, però l'altra setmana em vaig haver d'espabilar sola per fer excursions. Ja en aquella època, en les estacions dels ferrocarrils, et proporcionaven diferents forfaits per un dia per fer rutes i és així com vaig fer algunes visites pel meu compte. Entre elles vaig anar a Amsterdam, i em va agradar veure els hippies en "viu i directe" recolzats al monument de la Plaça Dam. Recordo que els meus amfitrions tenien una certa prevenció pels meus passejos en solitari, i m'acompanyaven a l'estació a agafar el tren i a la tarda m'esperaven que arribes.

Els vaig posar en un compromís quan els vaig comentar el meu interès per veure el museu Van Gogh, el qual encara no existia, ja que va ser inaugurat el 1973, però jo no ho sabia. De totes maneres em van portar a una Fundació, no sé pas a on, que tenien moltes de les seves obres, i allà vaig poder gaudir-ne gairebé en solitari.

Ara en el 2009 he tornat a Amsterdam. La meva assignatura pendent de visitar el Museu Van Gogh, ha quedat satisfeta. Com totes les ciutats, no és ni de bon troç la que vaig conèixer. Això si, els canals i les cases són les mateixes.

També la climatología és la mateixa. Continuament obrint i tancat el paraigües, passant del sol a la pluja i el vent que bufa i bufa.

Aquesta vegada no he hagut de passejar en solitari, he tingut una bona companyia.

***