dilluns, 30 de març del 2009

Tornem a obrir la porta

Torno a obrir la porta del blog, la qual havia tancat uns dies per motius vacacionals. Hem fet una ruta pel nord de la província de Cáceres, visitant diverses valls i parcs naturals, la crònica està com sempre reflectida en el Sorrobloc (enllaç). Jo només en faig una pinzellada.



En aquesta època la natura està esplèndida i veure altres indrets peninsulars amb flora i fauna diferent de la que estem habituats, és un goig pels sentits. Precisament el mes de gener vam veure part d'aquests paisatges amb neu (enllaç) i dos mesos després el canvi ha estat radical.



El viatge va sortir rodó. Vam compartir uns dies amb persones que no coneixíem i que sempre és una loteria, però que va ser una veritable delícia haver-les conegut.













Vam trepitjar una finca on els porcs ibèrics se'ns passejaven per les cames. Aquí n'hi ha una
mostra



















Dehesas amb alsines centenàries






Aquesta té més de 400 anys














Animalons circulant i ocells...volant













Vam trobar excavacions romanes





..I també barris jueus




En aquelles terres, no varem aconseguir trobar una pantalla enlloc, per connectar-nos a Internet i poder veure el correu. Malgrat que intenten promocionar-se amb la publicitat del seu patrimoni, tant etnològic com cultural, i que ho estan aconseguint positivament, degut a les inversions en vies de comunicació i restauració de monuments, a la hosteleria encara li manca aquest punt d'atenció al client en aquest afer. Aprofito doncs per agrair a familiars i amics que m'han enviat comentaris i correus electrònics amb felicitacions per la meva jubilació i aniversari, i disculpar-me per no haver-los respost, precisament per aquest motiu.













Poso unes fotos del Valle del Jerte, els cirerers del qual ens van seduir i ens van fer omplir les càmeres de bogeria floral.











La meva dèria per les postes de sol, em va fer captar-ne un parell, la de l'esquerra quan passavem per Madrid i a la dreta dins el Parc Nacional de Montfragüe, les quals serviran de cloenda al post.


***

diumenge, 22 de març del 2009

Turisme a ciutat


Aquest matí hem fet turisme de ciutat i ens hem atansat a l'indret del Fòrum que, des del esdeveniment cultural no havíem trepitjat.




Les places dures estàven plenes de ciclistes, patinadors, i criatures amb els seus pares jugant a pilota aprofitant el sol, ja que a l'ombra feia força "rasca", malgrat l'avançada hora del migdia.



Volíem veure la "platja artificial" que havíen fet i està força bé. Dura, molt dura, però suposo que ja els va bé als adoradors del sol. La zona de bany té dues parts de fondària, és com gran una piscina, i molt senyalitzada tota ella. En plena temporada volem tornar-hi per veure com funcionen les instal·lacions que semblen acceptables...











..i les vistes son molt atractives.







Aquesta plaça es nomena "Plaça del camp de la bota". Precisament és on portaven a les persones a executar durant la nostra desgraciada guerra civil.




També hem aprofitat per veure el Parc de Diagonal-Mar que des de la seva inauguració, tampoc havíem tornat. És una zona que ha quedat bé, comparant com estava abans, que eren extensions despoblades.




Les escultures simbolitzen ocells a l'aigua.
















He descobert un Drago, segons diu el rètol de 150 anys, una espècie d'arbre al qual li tinc molta estima.


Els edificis són molt alts, molts dels quals encara estàn buits, i aquest és l'edifici que gairebé acabat, que sembla un dau a l'aire, és a on si no m'hagués jubilat, hauria d'haver-hi anat a treballar, si és que les informacions que m'han arribat no son errònies. Està al bell mig de dos hotels, el Hilton i l'AC. Per sort no hauré de desplaçar-me, ja que la distància des del meu barri és força considerable.


Passejant també es poden trobar coses curioses com aquesta, una persona donant de menjar a una colla de gatets.


Això si, vagis a on vagis, obres i més obres. Tota la ciutat està en moviment continu. Avui diumenge no havíen màquines fent soroll, ...


...i aquesta és la placidesa que hem pogut gaudir!...

......però Déu-n'hi do! el que hem de patir els barcelonins!


***

dissabte, 21 de març del 2009

Natura i literatura



Dijous varem anar a fer una caminada matinal a Collserola, pels voltants de Sant Medir. La natura estava esplèndida com està enguany arreu.











Erem una colla de veterans entre els quals vaig tenir el goig de conèixer a la Júlia. Ja l'havia saludat en la presentació del seu llibre (enllaç) fa uns quants dies, però la convivència no s'havia dut a terme. Com que ja havía llegit el llibre, li vaig exposar el meu parer abans de fer-ho en un post.

Em va agradar força. Tal com va dir en la seva presentació en Jordi Cervera, està molt ben estructurat i així que comences, tens ganar de seguir fins al final. En quan a l'argument podem donar fe de ben documentat, els que varem viure la post-guerra encara que fóssim criatures, i més les noies que proveníem de famílies treballadores que havíem de sentir que no calia que estudiéssim, això no feia per nosaltres ja que en saber fregar, cosir i cuinar ja ni havia ben bé prou. També reflexa les paraules que utilitzàvem cotidianament, i que s'han perdut del nostre vocabulari. Recordo el fet d'anar a comprar "un petricó" de llet o d'oli, productes que es venien a granel a les vaqueries i a les botigues de queviures i que les mares ens manaven anar a buscar quan tornàvem de l'escola, cosa que ella també comenta. Això i el món dels adults, que ens el mantenien en la foscor, queda ben patent en aquest relat que la Júlia ha sabut comunicar-nos. Penso que és una bona novel·la, i més pels que no varen conèixer els neguits familiars de l'època.

Aprofito també per comentar el llibre que he acabat de llegir recentment, i que me'l va recomenar un amic.



BOTXAN de Natsume Sôseki

És una història molt divertida i ben actual referent al món dels mestres. Sembla que no pugui ser que hagi estat escrita fa més de cent anys. Està escrit el llibre en un estil molt lleuger i fresc que et fa viure la societat japonesa de l'època, que no és gaire diferent de la societat occidental actual que estem vivint entre mestres i alumnes. Ja que estan de moda ara els escriptors japonesos, és una novel·la absolutament recomenable per a tothom, ja que són petites històries plenes de humor, i com diu la contraportada del llibre, la influència d'aquest autor és perceptible en escriptors japonesos posteriors com Yasunari Kawabata, Tanizaki, Mishima i un clar precursor de Haruki Murakami. Aquest llibre va rebre el Premi Llibreter 2008.

I acabo com he començat, amb una altra fotografia primaveral que varem captar en el nostre passeig matinal.




***

divendres, 20 de març del 2009

Primavera

Ja ha arribat!!!! Benvinguda!!!!

Ahir varem trobar aquest arbre a Collserola.






... i avui tinc així el balcó, que vull compartir amb tothom que ho vulgui veure!










"La Primavera s'alçà al jardí festiu, com l'Esperit de l'Amor arreu sentit;
i totes les herbes i flors de l'obscura sina de la terra
despertaren dels somnis del repòs hivernal.
El lliri de neu i després la violeta,
es dreçaren amb el mullim de la pluja càlida;
i llur alè es mesclà amb el dolç aroma
de l'herbei, com el so amb l'instrument."

Shelley


***

divendres, 13 de març del 2009

Signes i símbols a través de l'art - 6


Una setmana més, comento el tema del curset que ens ocupa (enllaç), i aquesta vegada es refereix a la simbologia dels colors.


Vivim envoltats de colors. La llum del sol que es reflecteix de diferent manera damunt les coses, les quals estan fetes de diverses matèries, es transforma en colors, però no tothom els veiem de la mateixa manera. Cada retina transmet al cervell el que capta, i no sabem com cadascú veu els colors.


Els colors primaris són: Blau, groc i vermell.




Els dibuixos primitius que s'han trobat, van ser pintats amb el color primer, el negre (carbonet), el blanc i el vermell (sang) símbol de la vida.



Color, el llibre recomenat per la professora del curs, de Victoria Finlay, escriptora i periodista, parla de l'orígen dels colors després d'haver viatjat pel món fent aquesta recerca .










Tenim els colors càlids relacionats amb la llum del sol, com aquesta pintura de Santiago Rusinyol, tarda d'estiu.



Els colors freds són relaxants, com el blau, el verd i el morat, lligats a l'atmosfera, la frescor i la natura.





Els vermells, grocs, i taronges són colors calents que inciten al cervell.








En els segles XVII-XVIII, es van fer estudis exhaustius dels colors complementaris, per part dels pintors impressionistes.











Tenim en Monet amb aquestes pintures a base de grisos, que dóna perfectament la imatge de fum.






En Gauguin amb aquesta platja, aconsegueix l'equilibri de colors.



Els lliris blaus de Van Gogh es va considerar els anys 80 del segle passat, l'obra més cara d'aquest pintor, també per la seva relació de colors.


















Tenim en Ramon Casas, amb els seus retrats de color blanc simbolitzant puresa i perfecció.



Altres blancs: L'Anunciació de Rosetti. També la pell blanca significava status social.

El blanc té diferents modulacions. Diuen que els esquimals poden reconèixer més de 50 "blancs " diferents.
















El vermell, símbol de passió. El veiem en els mantells i cortinatges d'aquestes pintures.







També significa provocació, guerra, revolució. A orient és símbol de vida i fertilitat. Molts vestits de núvia són d'aquest color.










La reina Victòria d'Anglaterra va posar de moda el negre i les joies d'atzabeja, símbol de dolor i dol a occident.


El color gris, significa melanconia. El tenim reflectit en la famosa pintura de Ramon Casas, així com aquesta tela de Van Gogh, els impressionants menjadors de patates buscant la llum enmig de les tenebres.





El groc dóna escalfor i vida (el sol és l'origen). També és símbol de poder (com l'or).

















Però en els diversos matisos, més pàl·lid, pot significar enveja, desgràcia. Negre i groc junts senyal de perill. La paleta de grocs té la simbologia molt diversa.











El groc-ocre és color de transformació. Els roures a la tardor ens ho mostren.















Taronja
és amor, felicitat i renúncia pels monjos budistes.

El marró, pels occidentals renúncia cap a una vida simple.




El color rosa sempre ha estat símbol de feminitat.


















Sisley amb els seus colors blaus. És un color masculí. Significa saviesa, maduresa. És el poder de la natura amb l'aigua. Com mantells que engloben la humanitat.












El verd és un color secundari, també símbol de vida, esperança, joventut. A vegades pot significar enveja.















Acabo amb uns efectes òptics. Rodes i figures que sembla que es moguin, i són fixes. Han estat pintades amb diversos colors perquè sembli que estiguin en moviment.

Realment hi ha una gran riquesa darrera de cada color.

***