M'agrada l'ambient de Nadal als barris. Les botigues de queviures a les que habitualment compres, es vesteixen de lluentines i els prestatges estan plens a vessar de tota mena de productes adients a les Festes que s'apropen.
Ja fa dies que al "super" proper de casa, cada vegada que hi vas, et regalen loteria, encara que les participacions són de cinc céntims, et fa il·lusió que ho facin. També organitzen gratuïtament sortejos. Ahir em van fer participar en un en el que hi col·laboren molts comerços del Districte, i els premis eren lots de diversos productes que han estat oferts pels comerciants de tot el barri. En el moment en que la caixera (que és una noia equatoriana) m'explicava entusiasmada el regals que oferien, amb ulls grossos em va dir:
....(sabe que regalo me gustaria que me tocara?) Pues, un masaje entero, empezando por las puntas de los pies, hasta la cabeza..) Jo: Nunca te has hecho un masaje? ...No. Me haria mucha ilusión.... Jo: Te aconsejo que un dia te hagas un auto-regalo, vale la pena!.
Vaig revisar la llista, i realment hi ha coses molt atractives, però aquella noia seria feliç amb un massatge. De la manera que m'ho va dir, gairebé era per fer-li un regal de Nadal, sort però que els nostres mecanismes ens fan frenar els impulsos, ja que a vegades seriem capaços de voler fer feliç a desconeguts amb coses ben simples.
***
1 comentari:
Que macoooo!! La veritat és que les petites coses de la vida són les que més valen la pena...
Publica un comentari a l'entrada