divendres, 31 d’octubre del 2008

Teatre

Ja hem vist tres obres teatrals aquesta temporada, incloent-hi un musical.


SPAMALOT.
El mes d'agost, aprofitant una oferta de pre-estrena, varem anar a veure aquest musical. Ens ho vam passar molt bé, els actors joves d'avui dia, surten molt ben preparats de les escoles teatrals i saben fer de tot, ballar, cantar i actuar. També s'hi afegeixen els veterans que et sorprenen agradablement en aquestes modalitats. Fidel a l'esperit dels Monty Python i molt ben dirigit pel Tricicle. Passes una bona estona.


CONVERSES amb la MAMA.
Obra adaptada per en Jordi Galceran, d'un reexit film argentí. És una comedia intimista d'una emotiva història de les relacions entre una mare i un fill. La interpretació dels nostres actors Mercè Comes i Miquel Gelabert, és extraordinària. La posada en escena també és bona.




ELS NOIS D'HISTÒRIA.
Vaig recollir la notícia de que es representaria a la tardor a BCN, en el suplement de cultura del Diari AVUI, apareguda el 29 d'agost. Tot el que fa referència a teatre britànic, és sinònim de garantia. Segons aquest mateix escrit, aquesta obra és autobiogràfica d'Alan Bennett (l'autor). Exposa la seva pròpia experiència en la preparació dels exàmens d'accés a la universitat. Ell mateix va acabar a Oxford, després de passar per Cambridge, tot i que provenia d'una escola de províncies, que no proveïa de massa alumnes, les grans universitats angleses. Els estudiants dels anys 80 posen en dubte també, el sistema i la manera de transmetre coneixements. L'obra és d'una gran qualitat escènica.

Els actors joves són del planter del nostre país. També fan de tot. Toquen el piano, canten i actúen i saben moure's d'una manera molt natural per l'escenari. És una obra coral i cadascú fa el seu paper. Els que fan de mestres, són actors molt coneguts de la nostra escena teatral i fan una bona actuació. Josep M.Pou, ha fet un bon treball de direcció. En cap moment decau, i les escenes musicals, no tenen desperdici.

Vull acabar amb una frase d'aquesta obra, que tant a la meva filla com a mí, ens va agradar especialment:

"Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa-un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva"


***

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Pintura a Caixa Fòrum

Segons diu l'Editorial del Diari AVUI, d'ahir, davant la crisi, la gent viatge menys però llegeix més. És una bona notícia, potser es pot aplicar aquell refrany castellà: "No hay mal que por bien no venga". També hi ha més gent a les exposicions els caps de setmana, per això, els que ens ho podem permetre, intentem fer-nos un forat durant la setmana laboral, per passejar-nos-hi.


Vam anar a Caixa Forum a veure per segona vegada les exposicions de Mucha i El Pa dels Àngels, les quals ja havíem vist a Caixa Forum de Madrid el 15 de maig passat, quan ens va il·lusionar estrenar l'AVE, anant i venint en un sol dia de BCN a Madrid. Vam aconseguir bitllets econòmics i vam aprofitar per empatxar-nos de museus i exposicions en un sol dia: Modigliani a la Thyssen-Bornemisza i a Caja Madrid, Goya en tiempos de Guerra a El Prado, i les dues esmentades a Caixa Forum-Madrid. També vam coincidir amb la Festa de Sant Isidro, amb totes les "chulapes i chulapones" passejant per la ciutat (vegeu aqui)


Dit això, comento les exposicions de Barcelona:
Alphonse Mucha
(1860-1939). Creador i difusor de l'estil "Art Nouveau" i pioner en l'aplicació de l'art a la publicitat. Els admiradors del modernisme, no poden deixar-se-la perdre. Em van renyar quan vaig intentar fer alguna foto, evidentment no se'n podien fer, no m'havia fixat en la prohibició, però atès que veia gent fent-ne ho vaig provar i em van "pescar". No les poso, perquè no són massa bones. Aquestes les he trobat a Internet. S'han d'anar a veure els cartells i les imatges "in situ", no tenen desperdici.


El Pa dels Àngels. Ja vaig constatar-ho a Madrid, la he trobat "fluixeta", malgrat procedir de les Col·leccions de la Galeria dels Uffici a Florència. Són 45 obres de la pintura barroca italiana dels segles XV i XVII. N'hi ha potser una desena d'importants, i la resta serveixen per acompanyar-les en la interpretació artística del recorregut per l'Antic i el Nou Testament. Crec que és una bona idea fer coincidir aquest monogràfic d'espiritualitat d'Occident en aquesta època de l'any.

M'agraden les exposicions monogràfiques. És la manera com em faig més la idea, dels diferents estils pictòrics en les èpoques en les quals s'han anat succeint els moviments de les arts en la nostra història.

***

-->

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Lectures tardorals

Ja hem tornat al Club de Lectura. Hi ha molts projectes per aquesta temporada. Ens hem retrobat els companys i companyes de l'any passat, i de l'altre!. També tenim noves incorporacions. Millor, així podrem compartir més punts de vista i descobrirem nous pensaments i idees.

En aquests dos darrers mesos, he llegit tres llibres que comentaré:


Viatges per l'Scriptorium. Paul Auster

He recuperat aquesta lectura, la qual vaig deixar a mitges temps enrera. Vaig descobrir aquest autor en el Club de lectura amb "La nit de l'oracle". Aquesta darrera obra la vaig trobar interessant, però varem comentar també, que moltes coses les deixava una mica "penjades". Tenia interès en llegir més d'aquest escriptor, per ser un dels més llegits als EEUU, i vaig posar-m'hi amb les "Bogeries de Brooklyn". El vaig trobar divertit, sense estridències, realment molt americà. Vaig intentar una altra obra: "Trilogia de Nova York". Ho sento pels seus "fans" però el vaig deixar a la meitat. Ja el recuperaré. Ara he acabat "Viatges per l'Scriptorium". No m'ha agradat. Vol ser un relat intrigant, però a mí no m'ha aportat res. Sembla que comenci una idea i no sàpiga com acabar-la. Vol representar potser els controls després de l'11'S?. També deixa a l'atzar coses per lligar. He llegit algunes crítiques, i he trobat coincidències al respecte. De moment descansaré d'aquest autor.


Mala Vida. Marc Romera

En el meu post del 16 de setembre, vaig parlar de'n Marc Romera, i em vaig proveir de la Biblioteca aquesta novel·la. No m'ha decebut. El llenguatge és excel·lent i la història aberrant. L'argument és molt dur, i més quan t'imagines que deu haver-hi molta insatisfacció personal en el col·lectiu de joves, els quals descriu.





La petita història dels tractors en ucraïnès. Marina Lewycka.

Un altre llibre obtingut en préstec de la Biblioteca. Li van dedicar un programa en ell Canal 33 el 2006, titulat "Ara llibres", presentat per en Vicenç Villatoro, en el qual va ser-hi present en Salvador Cardús i els habituals del programa. Van deixar la novel·la molt bé. Jo he llegit la quarta edició, ignoro si se n'han fet més. Deien que quan va sortir a la venda, a Anglaterra, es van formar cues per adquirir-la. És un bon llibre i tracta el problema de l'emigració dels països de l'est amb molta ironia, malgrat que això encobreix una segona lectura del drama que representa deixar el teu país d'origen. Ben documentada en el que es refereix als patiments de l'Europa de l'est, amb les seves recents dictadures tant comunistes con fascistes. És un llibre de lectura lleugera i molt amena. Recomenable el 100%.

***


diumenge, 19 d’octubre del 2008

Aleksandr Ródtxenko (1891-1956)

Els diumenges a la tarda són una mica avorrits a ciutat per passejar-s'hi. Les persones que ens agrada tafanejar aparadors, la majoria estan tancats amb reixes i portes de ferro, decorades amb "grafitis" i adhesius de serralleries.
Es poden fer poques visites culturals ja que els museus resten tancats.

Les alternatives de gaudi són els teatres i cinemes. Però un dels llocs de prestigi per poder gaudir en una d'aquestes tardes, són les exposicions temporals de la sala de "La Pedrera", que sempre és garantia de qualitat.

S'ha inaugurat una nova exposició: RÓDTXENKO La construcció del futur. Aquest artista, és una de les principals figures de l'avantguarda del segle XX i un dels més polifacètics. Explorador en pintura d'un art sense-objecte, al capdavant del constructivisme a la Rússia post-revolucionària i pioner de la fotografia soviètica, aviat renuncià a un art "pur" en benefici de la creació d'un llenguatge visual al servei de la societat. Sempre va treballar sota el lema "El nostre deure és experimentar".


L'exposició ofereix un recorregut que inclou totes les facetes de l'artista i totes les etapes de la seva trajectòria vital i creativa.

La mostra inclou unes 250 obres del cap de files del constructivisme rus. En una sola tarda no s'acaba. Crec que s'ha de trepitjar l'exposició més d'una vegada, per descobrir la personalitat d'aquest artista que se'ns presenta d'una manera esplèndida.

La mostra acaba amb aquestes paraules:

"La pintura ha arrencat! però horroritza! És pintura d'esquerres... i Déu meu, quina alegria ser d'esquerres... Ser jo després de tots aquests turments, oposat al sentit comú. No ensorrar-me, pintar amb plaer! El que hagi de ser, serà! però moriré d'esquerres i deixaré obres bones. Estic pintant diverses coses alhora i estic increïblement content. En moments com aquest la gent diria "És boig". Només Múlia em perdonarà i comprendrà. Ja no podia continuar coaccionant-me a mi mateix. Pot ser que sigui el camí equivocat, però produeix obres valuoses"

(Ródtxenko, dels seus Diaris, 30 de juliol de 1943)

***

dijous, 16 d’octubre del 2008

Art pictòric d'inspiració mitològica











Que tenen en comú aquestes pintures?






















En totes hi ha una dona i un toro.






























I aquestes altres?




















Hi ha una dona i un cigne.







Bé, no és un joc, es tracta d'un curset que he començat, per entendre les pintures que representen llegendes de la mitologia greco-romana.

Les dones són ninfes i deeses seduïdes per Zeus, el qual es transforma, segons li va, en diferents animals i en coses etèrees. Cada dona té la seva llegenda en l'univers mitològic.



Aquests quadres són de diverses èpoques, estils i pintors. Al llarg del temps, els artistes pictòrics, s'han inspirat també en la mitologia que ens ha precedit. El curs preten que coneguem aquestes llegendes i sapiguem interpretar-les en les pintures, que coneixem, però no sabem exactament d'on ve la font d'inspiració.

Això he après el primer dia, i també que els pintors s'aprofitaven d'aquestes llegendes, per plasmar la nuesa femenina, que així era més tolerada, doncs d'altra manera hagués provocat potser les "ires infernals de les èpoques".


Aquestes obres d'art següents, també apareix Zeus en forma de pols d'or, damunt de les figures.



















Crec que el curset promet pels que sóm una mica ignorants en la matèria, si més no, és força interactiu.



***

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Speaker's Corner














Fa dies que hi ha una certa polèmica entre blogaires, arran dels resultats de l'entrega de Premis Blogs Catalunya 2008, de blocs en català que es va celebrar a Girona. No ho segueixo d'aprop, però he llegit alguna cosa.

Vaig descobrir els blogs quan un amic universitari de la meva filla, va anar als EEUU a treballar i anava enviant als companys, les seves cròniques, vivències i fotografies per mitjà d'un blog. Així no havia d'escriure un a un per explicar-ho. Ho vaig trobar fantàstic.

Aquest moviment s'ha extès com una taca d'oli i jo mateixa m'he ficat amb les meves aportacions personals i que em serveix de "divertimento" i de fer anar el cervell. Penso que els blogs son els
Speaker's Corner de la xarxa, ja que publicament dius el que vols, et llegeix també el qui vol, i qualsevol pot dir-te la seva. Acaba essent un mitjà interactiu.

Per això, aquestes pica-baralles blogaires de quí té el dret de merèixer més un premi que un altre, ho trobo francament deplorable. Hi ha gent completament anònima i de totes les edats i "status", que fa unes bones aportacions que a mí m'ajuden a reflexionar i a descobrir coses. En canvi hi ha gent erudita amb una certa prepotència blogaire, que acabes no tenint ganes de llegir-los. Sempre he dit que els premis ajuden a fomentar les iniciatives personals en tots els àmbits, però quan es deriven cap a interessos personals, acaben amb una certa degeneració.

***


dilluns, 13 d’octubre del 2008

Fragàncies tardorals

El meu sentit de l'olfacte ha estat sempre molt desenvolupat. Puc saber perfectamernt quina veïna estén la roba a la galeria, quan estic a la cuina i m'arriba l'olor del suavitzant, i sé també quin veí ha entrat a l'ascensor només per la flaire que ha deixat.

Tinc molt present l'olor de les persones que m'envolten cotidianament. Això però no deixa de ser un problema en els transports públics, en aquestes dates de canvi d'estació. Avui m'ha passat, entrant als FGC de la Plaça de Catalunya. Principi i final de trajecte.

A l'entrar al vagó, m'ha vingut una fortor. Ignoro si venia d'algú que havía deixat l'empremta al baixar o si era d'alguna persona que estava a dins, però puc assegurar que he estat una estona una mica fora de combat. En aquell moment m'han vingut al cap les escenes de la novel·la "El perfum" d'en Patrik Süskind.

Quan vaig llegir el llibre, semblava que les fragàncies s'impregnaven en el meu nas constantment, i les males olors em feien venir "basques" només amb la imaginació. Realment m'incomoda molt quan estic al costat d'algunes pestilències.

Estem en la època en que anem una mica massa abrigats en algunes hores del dia, ja que la temperatura és més fresca al matí i al vespre, que a les hores del migdia. Atès que fa calor, la gent que circula i va abrigada, sua més del compte i, ja està!, t'abandonen tots els cosmètics si és que te'n poses algún. A les feines la temperatura canvia d'un lloc a l'altre. Avui m'he tret la jaqueta unes quantes vegades mentre circulava d'un despatx a l'altre.

Que hi farem, paciència i a esperar que arribi l'hivern. No tenim més remei que aguantar-nos!!

***

dijous, 9 d’octubre del 2008

Premis literaris




Ahir vaig assistir a l'acte de lliurament del XII Premi literari Nostromo "L'Aventura Marítima", que l'Associació Nostromo i el Museu Marítim de Barcelona em van convidar com acompanyant de'n S. que com a membre del Cor Drassanes (vegeu aqui) amenitzaven la festa, junt amb els Castellers de la Sagrada Familia i un duet musical.


Després de les actuacions i parlaments, es van lliurar els premis amb les categories de: infantil i juvenil, i senior. El que més em va agradar van ser els joves guanyadors. Les seves cares de satisfacció junt amb familiars i coneguts. Crec que no hi ha res més plaent, que aquests incentius de premiar una feina que s'ha fet amb il•lusió. Recordo un premi literari de l'escola primaria que la meva filla va rebre quan tenia uns deu anys, i que un membre del jurat va ser en Joaquim Carbó, el qual va entregar personalment el guardó i que ens va omplir d'orgull de pares (encara conservo l'escrit escannejat a l'ordinador). És bo que es reconeguin els treballs, ja que cada vegada més es necessiten alicients per valorar l'esforç que fan els nostres joves, per aconseguir objectius personals.

L'acte va acabar amb un àpat força òptim.


***

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Cultura Catalana

Dues notícies importants per la nostra Cultura.



Catalunya convidada d'honor al Festival Internacional Cervantino de Guanajuato (Mèxic)








Joan Margarit, Premio Nacional de poesia del Ministeri de Cultura.

Vaig parlar del poeta en un post anterior del mes de juliol. M'alegro una vegada més d'aquest guardó, tant per en Joan Margarit com per les nostres Lletres, i no volia deixar d'esmentar-ho.


***

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Mar i muntanya

Una escapada aquests dies a la Conca de Barberà per treure el nas en temps de verema, comento el canvi que hi ha hagut en aquests darrers anys respecte als mètodes que es van implantant en les Cooperatives de viticultors i que porten de cap a algunes famílies que encara recullen raïm tradicionalment.

En els pobles hi ha encara poques màquines recol·lectores, les quals en un dia fan la feina que abans per fer la mateixa necessitaven quatre dies . Encara hi ha moltes famílies de gent no tant jove que ha de fer-ho de manera tradicional.

Aleshores hi ha un desfasament al sindicat en quant als dies que necessiten uns i altres per treballar. A més, ara hi ha mes classes de raïm que abans. Segons vaig sentir comentar en una botiga, que abans al sindicat dedicaven p.ex. quatre dies al blanc, quatre al negre i quatre al "panser" que deien, i anaven simultanejant les espècies. Ara ho fan més curt, atesa la rapidesa de les recol·lectores, p.ex. un dia al blanc, un al negre i així amb les diverses espècies. Els pagesos tradicionals necessiten més dies per a cada recollida, i van de bòlit per poder seguir el ritme. A més, es queixaven que la recollida en màquines ha estat incentivada per les institucions i que el raïm es recol·lecta trencat i no s'obté la mateixa qualitat en el vi. Jo vaig veure dues cubes de trituració, i realment la de recolecció tradicional contenia uns pàmpols perfectes i l'altra estava tot masegat. No hi entenc sobre resultats, però puc dir que visualment és molt diferent.


L'altre dia en el programa THALASSA del canal 33, van fer un reportatge dels pescadors tradicionals de la platja de Fornells de la Costa Brava, que només queden quatre famílies, que es dediquen a diverses modalitats de pesca amb ham. També es queixaven dels incentius que es dónen als pescadors de pesca comercial que són els que més fan malbé el medi, a diferència dels artesanals que respecten en tot moment l'entorn en el qual fan la seva feina, amb molta més dificultat i escasos beneficis, però que el sentiment de l'ofici de diverses generacions era el que els mantenia seguir i els era del tot gratificant.



***