Gegants

Després de tres dies de relax a Solivella, hem tornat a la nostra ciutat a acabar de passar aquest mes d’agost una mica solitari.

Ja fa temps que el nostre país se’ns omple de parcs eòlics. També a la Conca de Barberà ens n’han posat un a la carena a cavall de les tres comarques: Conca de Barberà, la Segarra i l’Urgell.

És un indret que s’anomena “El Tallat” i que fa uns anys només existien les runes de l’antic monestir i que nosaltres hi anàvem caminant des del poble tot fent una excursioneta, ja que amb cotxe hi havia una pista molt dolenta. Ara ja si pot anar motoritzat amb la pista asfaltada.

Vam descobrir un antic “bunker” que han aprofitat per posar-hi una imatge de la Mare de Déu del Tallat i també hi havia un parell de pessebres populars.

Val la pena anar-hi per deleitar-se amb el seu mirador. Al sud, la Conca, que sembla “La Toscana” amb els seus camps ondulats, i al nord La Segarra i l’Urgell amb els seus poblets de pessebre.

Ara però s’ha de compartir l’espai amb aquests gegants metal·lics, i que es veuen des de força kilòmetres de distància. Varem acostar-nos i realment fa impressió la seva alçada.

….En esto descubrieron treinta o cuarenta molinos de viento que hay en aquel campo, i así como Don Quijote los vió, dijo a su escudero:

-La aventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertáramos a desear; porque ves allí, amigo Sancho Panza, donde se descubren treinta, o poco más, desaforados gigantes, con quien pienso hacer batalla y quitarles a todos las vidas, con cuyos despojos comenzaremos a enriquecer; que ésta es buena guerra, y es gran servicio de Dios quitar tan mala simiente de sobre la faz de la tierra…

No cal posar l’autor.

La polèmica està servida: Parcs eòlics o Centrals nuclears?

Els primers ocasionen impactes visuals, i les segones?......